BioHabitabilitat
L’anàlisi de les condicions que han de reunir els espais, per a ser favorables per al desenvolupament de la vida, en salut de les persones, animals o plantes, rep el nom de biohabitabilitat (E. Silvestre / M. Bueno).
De fet, aquest concepte va ser proposat per a ser adoptat l’any 2006 per Mariano Bueno, en el 1er Congrés Internacional de Salut i Hàbitat celebrat a Barcelona, per tal de poder contemplar en els estudis de geobiologia a més de les radiacions naturals, també les artificials, així com les substàncies químiques presents en els materials de construcció o les propietats dels acabats dels habitatges i edificis en general.
Els estudis de biohabitabilitat analitzen i valoren els factors de risc per a la salut, presents en l’entorn, ja siguin d’origen natural o d’origen artificial, amb la finalitat d’aportar solucions per a viure o treballar en un espai saludable per a les persones i altres éssers vius, així com per al medi ambient.
A França, un edifici públic o privat pot obtenir la Haute Qualité Environnementale (HQE), on l’arquitecte-ecòleg té en compte:
- La relació harmoniosa de l’edifici amb l’entorn immediat.
- L’elecció integrada dels procediments i els productes de construcció per a ser adaptable i durable.
- Uns treballs d’obra de molèsties reduïdes (residus, soroll, pol·lucions).
- La gestió de l’energia.
- La gestió de l’aigua.
- La gestió dels residus que produeixi l’edifici en el futur.
- La conservació i el manteniment.
- El confort higrotèrmic.
- El confort acústic.
- El confort visual.
- El confort olfactiu.
- Les condicions sanitàries.
- La qualitat de l’aire.
- La qualitat de l’aigua.
La Asociación de Estudios Geobiológicos, GEA, ha establert un decàleg sobre com ha de ser la casa sana o quins són els criteris de biohabitabilitat que cal tenir en compte:
- El primer té a veure amb la relació de l’edifici amb l’entorn. L’elecció de l’emplaçament d’un edifici ha de ser el més favorable atenent els principis de bona localització clàssics i la integració urbanística, arquitectònica i natural.
- El segon avalua globalment els factors de risc pròxims a l’edifici com les fonts de contaminació ambiental, acústica, lumínica, química i electromagnètica.
- El tercer és la realització d’un estudi geobiològic de l’emplaçament de l’edifici i particularment dels espais de llarga permanència (descans i treball) per tal d’evitar les zones de més intensa radiació natural terrestre o geològica.
- El quart és preveure o determinar l’absència de contaminació elèctrica i magnètica en l’interior de l’edifici, evitant la proximitat a les fonts de contaminació pròpies i inevitables, situant i realitzant instal·lacions elèctriques biocompatibles.
- El cinquè criteri de bioconstrucció reconeix un disseny bioclimàtic, amb elecció dels sistemes constructius, donant prioritat als més eficients, confortables, saludables i ecològics. Amb ús d’energies netes i renovables i l’aplicació de sistemes d’estalvi energètic.
- El sisè consisteix en escollir materials sans i ecològics, pintures i acabats, mobiliari i elements decoratius, segons criteris de biocompatibilitat, transpirables, de baixa emissió radioactiva, sense compostos químics potencialment tòxics i respectuosos amb el medi ambient.
- El setè vetlla per la qualitat de l’aire interior, preveient una renovació constant de l’aire per evitar la presència de substàncies químiques tòxiques i propiciant una ionització adequada de l’aire.
- El vuitè disposa la il·luminació natural orientant les façanes principals al sol amb obertures àmplies i elecció de llums i sistemes d’il·luminació artificial de màxima eficiència, baix consum energètic i alta qualitat biològica.
- El novè gestiona els recursos naturals utilitzats com l’ús i el consum responsable de l’aigua amb estalvi, reciclatge i depuració.
- El desè consisteix en el compromís de l’edifici amb la vida, la salut i l’entorn desenvolupant hàbits de vida saludables i promovent un disseny, construcció o rehabilitació amb criteris de consciència i responsabilitat ambiental, per tal que siguin favorables a la vida.