La llar és el nostre espai propi en el món. És l’extensió del cos, el nostre temple i refugi.
La salut és la base del benestar. La determina la genètica, però sobretot l’estil de vida de cada individu i els factors ambientals als que s’exposa.
La genètica ens ve donada per naixement, però no de manera determinant. La informació genètica amb la que naixem anirà evolucionant en funció dels hàbits i estil de vida que portem, i també de la salut de l’entorn que habitem.
Alhora de valorar la importància de la higiene de l’habitat, cal tenir present que, ja abans de viure amb restriccions de mobilitat, passàvem de mitjana el 90% del nostre temps en espais tancats. La biohabitabilitat estudia els factors ambientals presents en l’espai on desenvolupem les activitats del dia a dia, les possibles afectacions d’aquests a la salut i com minimitzar-los per viure en l’entorn més saludable que sigui possible.
T’agradaria conèixer els principals factors ambientals que condicionen la salut de l’espai on vius?
La salut de la llar, i en conseqüència també la dels seus habitants, està íntimament lligada a la idoneïtat del lloc en el que es troba i a les condicions en que s’ha dissenyat i construït.
Radiacions naturals de l’escorça terrestre
Les radiacions naturals són aquelles pròpies de la naturalesa de l’escorça terrestre. El subsòl de la terra que habitem no és uniforme, està format per capes i capes de diversa composició, accidentades per fissures i el pas d’aigües subterrànies. Això altera la radiació i el camp magnètic naturals de la Terra, i en conseqüència les condicions de vida dels seus habitants. Quan existeix una fissura, la radiació i el camp magnètic augmenten al tenir menor resistència del medi, i disminueixen amb la presència d’aqüífers o línies d’aigua subterrània. Es tracta de valors molt subtils, però que són inevitablement percebuts i capaços d’alterar l’organisme.Afortunadament, en l’estudi de biohabitabilitat es pot prospectar la naturalesa del subsòl que habitem de manera senzilla mitjançant la pràctica de la radioestèsia, per assegurar que les principals activitats del dia a dia, especialment el descans nocturn, es duguin a terme en zones neutres que no condicionaran els nostres processos biològics.
Radiacions artificials i tòxics ambiental
Les radiacions artificials són aquelles derivades de l’activitat humana. En un habitatge saludable cal mantenir les zones de descans i alta permanència allunyades del pas de la instal·lació elèctrica domèstica, ja que crea un camp elèctric altern del que inevitablement deriva un camp electromagnètic, tant si s’està consumint electricitat com si no.Sovint, la intensitat d’aquests camps es veu incrementada tant per l’ús dels diferents electrodomèstics que equipen l’habitatge, com per l’existència a l’exterior d’importants fonts de camp electromagnètic com ara el pas per façana de la línia de baixa o mitja tensió, antenes de telecomunicacions o una instal·lació defectuosa a l’habitatge veí.En cas de viure en un habitatge construït o reformat sense bases bioconstructives, és recomanable practicar un estudi de biohabitabilitat per conèixer les possibles anomalies de la instal·lació elèctrica domèstica i emissors exteriors i valorar la millor manera de corregir-les.
Per altra banda, els tòxics ambientals són compostos químics o biològics, presents a l’interior de l’habitatge, i amb gran capacitat d’introduir-se dins l’organisme i emmalaltir-lo.Els compostos químics es troben en els materials de construcció convencionals, dels que eventualment es desprenen, passant a l’aire i la pols que inevitablement respirem a casa. Molts d’ells tenen la capacitat d’alterar el sistema respiratori, immune i hormonal, provocar al·lèrgies i malalties respiratòries. Els agents biològics, com ara fongs i espores, apareixen en les superfícies dels materials convencionals plàstics en espais freds i poc ventilats, poden arribar a ocasionar importants afectacions a la salut general i al sistema respiratori en particular.Cal construir l’habitatge amb bones pràctiques i materials naturals i poc processats, especialment a nivell dels acabats interiors com les pintures, teles i vernissos, i en cas de no haver tingut en compte aquests paràmetres, l’estudi de biohabilitat en du a terme també el reconeixement i correcció.
La llar és el nostre espai propi en el món. És l’extensió del cos, el nostre temple i refugi.
La salut és la base del benestar. La determina la genètica, però sobretot l’estil de vida de cada individu i els factors ambientals als que s’exposa.
El camp electromagnètic forma part de la vida moderna i les nostres llars. No l’hem de negar, però sí poder reconèixer i minimitzar en funció de la necessitat real del seu ús i influència en la nostra salut. Cal considerar que en persones sanes els seus efectes són subtils però constants, i quan el sistema cedeix i es perd l’equilibri de la salut, poden perjudicar-la severament.